RECURSOS U-A.
FRASE A FRASE U-A:
Τὸ πλοȋόν VAIXELL, VAIXELL MERCANT
Singular | Plural Dual | ||
---|---|---|---|
Nominatiu | πλοȋον | πλοȋα πλοȋε | |
Vocatiu | πλοȋον | πλοȋα " | |
Acusatiu | πλοȋον | πλοȋα " | |
Genitiu |
πλοίου
| πλοίων | πλοίοιν |
Datiu |
πλοίῳ
| πλοίοις | " |
Τὸ πλοȋόν καὶ ἡ τριήρης
ἡ τριήρης TRIRREME
ἡ τριήρης
Τὸ Βυζάντιον
Singular | Plural Dual | ||
---|---|---|---|
Nominatiu | Βυζάντιον | - | - |
Vocatiu | Βυζάντιον | - | - |
Acusatiu | Βυζάντιον | - | - |
Genitiu | Βυζαντίου | - | - |
Datiu | Βυζαντίῳ | - | - |
Τὸ πλοȋόν ἐστιν ἐν Βυζαντίῳ.
εἰμί
εἶ
ἐστί(ν)
ἐσμέν
ἐστέ
εἰσί(ν)
ΡΗΜΑΤΑ - FLEXIÓ VERBAL O CONJUGACIÓ VERBAL
En grec clàssic existeixen dues conjugacions verbals:
1. LA CONJUGACIÓ ATEMÀTICA O ELS VERBS EN -μι:
εἰμί
SIGNIFICATS:
(intransitiu absolut): Subjecte.
SER, ESTAR
(copulatiu): Subjecte + Atribut (adjectiu, substantiu).
ESTAR EN / BÉ, MALAMENT
(intransitiu estàtic): Subjecte + C.C. LOCALITZACIÓ
(adv. localització o S. Preposicional).
(intransitiu estàtic): Subjecte + C.C. MODE
(adv. mode o S. Preposicional).
2. LA CONJUGACIÓ TEMÀTICA O ELS VERBS EN -ω:
2.1. Presents no contractes: la seua arrel acaba en consonant o vocal υ, ι.
λύ-ω "soltar, alliberar".
τί-ω "venerar".
βαίν-ω"anar".
2.2. Presents contractes: la seua arrel acaba en vocal α, ε, ο.
La vocal final de l'arrel es fusiona o contrau amb la vocal temàtica.
ποιέ-ω > ποιῶ "fer, realizar / composar"
τιμά-ω > τιμῶ "lloar, alabar"
δηλό-ω > δηλῶ "mostrar, evidenciar"
La conjugació verbal | |
Característiques generals | |
Veus del verb: activa, passiva i mitjana | |
El present d'indicatiu | |
L'imperfet d'indicatiu | |
L'aorist d'indicatiu actiu i mitjà | |
El futur d'indicatiu actiu i mitjà | |
El subjuntiu | |
L'imperatiu | |
L'infinitiu | |
El participi |
ΟΝΟΜΑΤΑ - FLEXIÓ [PRO]NOMINAL O DECLINACIÓ [PRO]NOMINAL
ELS NOMS, ELS ADJECTIUS I ELS PRONOMS
- Gènere: Masculins, femenins i neutres
- Nombre: Singular, plural i dual
- Cas: Nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.
L'ARICLE DEFINIT : " El, la, els, les"
La declinació de l'article, pronoms-adjectius i pronoms personals | |
L'article, els pronoms-adjectius demostratius, indefinits, els pronoms personals, αὐτός i el relatiu |
βαίνω
βαίνω εἰς
ὁ῾Ηγέστρατος βαίνει εἰς τὸ πλοȋον
βαίνω "anar"
(intransitiu moviment): Subjecte + C.C. DIRECCIÓ
(adv. o S. Preposicional)βαίνω
βαίνεις
βαίνει
βαίνομεν
βαίνετε
βαίνουσι, βαίνουσιν
LES PREPOSICIONS
εἰς
Les preposicions
τέλος
οἱ ναῦται = ὁ ναυτής, ὁ ναυτής, ὁ ναυτής, ὁ ναυτής,
τὸ πλοȋον πλεȋ εἰς ........
πλέω > πλῶ
πλῶ
πλεῖς
πλεῖ
πλοῦμεν
πλεῖτε
πλοῦσι, πλοῦσιν
ποιῶ
ποεῖς
ποεῖ
ποιοῦμεν
ποεῖτε
ποιοῦσι, ποιοῦσιν
ἡ νῆσος Χίος = ἡ [νῆσος] Χίος = ἡ Χίος
εἰσβαίνω
εἰσβαίνεις
εἰσβαίνει
εἰσβαίνομεν
εἰσβαίνετε
εἰσβαίνουσι, εἰσβαίνουσιν
βαίνω
βαίνεις βαίνει
βαίνομεν
βαίνετε
βαίνουσι, βαίνουσιν
ὁ ῥαψῳδὸς RAPSODE
Recitador professional de la Grècia Antiga que recitava oralment i davant del públic els poemes compostos pels poetes del moment, o les cançons populars. El rapsode cantava de memoria sobretot els poemes èpics d'Homer (Ilíada i Odissea). El terme va sorgir el s. V aC per diferenciar-lo de l'aede, que componia i cantava les seves pròpies obres.
ὁ ἀοιδός AEDE
ὁ Πειραιεύς καὶ αἱ Ἀθηναί
9. τὸ μὲν οὖν πλοȋον πλεȋ, ὁ δὲ Ζηνόθεμις πρὸς τὴν γῆν βλέπει.
βλέπω
βλέπω
βλέπεις
βλέπει
βλέπομεν
βλέπετε
βλέπουσιν
βλέπεις
βλέπει
βλέπομεν
βλέπετε
βλέπουσιν
10. τί ὁρᾷ ὁ Ζηνόθεμις ;
ὁράω > ὁρῶ
ὁρᾷς
ὁρᾷ
ὁρῶμεν
ὁρᾶτε
ὁρῶσι, ὁρῶσιν
11. ὁ Ζηνόθεμις ὁρᾷ τήν τε ἀκρόπολιν καὶ τὸν Παρθενῶνα.
ἡ ἀκρόπολις καὶ ὁ Παρθενῶν
12. ἔπειτα δὲ ὅ τε Δικαιόπολις καὶ ὁ κυβερνήτης πρὸς τὴν γῆν βλέπουσιν.
βλέπω
ἡ γῆ
13. ὁ γὰρ κυβερνήτης ἐστιν ἄνθρωπος ὅς κυβερνᾷ τὸ πλοȋον.
ὁ ἄνθρωπος = ἡ ἄνθρωπος
κυβερνάω > κυβερνῶ
κυβερνῶ
κυβερνᾷς
κυβερνᾷ
κυβερνῶμεν
κυβερνᾶτε
κυβερνῶσι, κυβερνῶσιν
14. τί ὁρῶσιν ὁ Δικαιόπολις καὶ ὁ κυβερνήτης ;
ὁρῶ
ὁρᾷς
ὁρᾷ
ὁρῶμεν
ὁρᾶτε
ὁρῶσι, ὁρῶσιν
ὁρᾷς
ὁρᾷ
ὁρῶμεν
ὁρᾶτε
ὁρῶσι, ὁρῶσιν
15. καὶ ὁ Δικαιόπολις καὶ ὁ κυβερνήτης τήν τε ἀκρόπολιν ὁρῶσι καὶ τὸν Παρθενῶνα.
16. ἐξαίφνης ὅ τε Δικαιόπολις καὶ ὁ κυβερνήτης ψόφον ἀκούουσιν.
ἀκούω
ἀκούεις
ἀκούει
ἀκούομεν
ἀκούετε
ἀκούουσι, ἀκούουσιν
17. καὶ δῆλον ἐστίν ὅτι ὁ ψόφος κάτωθεν βαίνει.
ὁ ψόφος
κάτωθεν // ἄνωθεν
δῆλος, δῆλον
ὅτι
18. Πάντες οὖν ἄνθρωποι φοβοῦνται ἀλλὰ καταβαίνουσιν κατὰ τὸ πλοῖν,
οἱ ἄνθρωποι = ὁ ἄνθρωπος, ὁ ἄνθρωπος, ὁ ἄνθρωπος
En grec el verb té tres veus: activa, passiva i mitjana:
- en la veu activa el subjecte és qui realitza l'acció verbal,
- la veu mitjana també in el subjecte és qui realitza l'acció verbal però amb una implicació més fonda del subjecte en l'acció,
- en la veu passiva, en canvi, el subjecte és l'objecte de l'acció verbal.
L'activa i la passiva també existeixen en les altres llengües que coneixeu, i per tant la seva traducció no ofereix problemes especials: les podem traduir amb la nostra activa i passiva. Per contra la veu mitjana és menys habitual i mereix una explicació més extensa.
Per entendre la diferència ens pot ser útil comparar aquestes dues frases:
- ὁ ἱερέυς τοῖς θεοῖς θύει. 'El sacerdot fa un sacrifici' (per encàrrec d'una altra persona).
- ὁ θεραπεύτης τοῖς θεοῖς θύεται. 'El fidel fa el seu sacrifici' (en el seu propi interès).
La traducció de la veu mitjana es pot fer amb diversos recursos:
- amb la forma pronominal del verb,
- amb la forma reflexiva o recíproca del verb
- amb un verb diferent de l'activa
De tota manera el vocabulari o el diccionari sol recollir la traducció de la mitjana de cada verb.
Hi ha verbs que admeten la veu activa i la mitjana, però d'altres només una de les dues com n'és el cas del verb que ens ocupa
φοβοῦμαι
φοβοῦμαι
φοβεῖ, φοβῇ
φοβεῖται
φοβοῦμεθα
φοβεῖ, φοβῇ
φοβεῖται
φοβοῦμεθα
φοβεῖσθε
φοβοῦνται
φοβοῦνται
- L'enunciat dels verbs que només tenen mitjana apareix amb la terminació mitjana (-μαι).
- Els verbs que tenen les dues veus són recollits amb la terminació activa i es dóna primer el significat actiu i tot seguit el mitjà.
INDICATIU PRESENT VEU ACTIVA MITJANA I PASSIVA
1.1. Verbs temàtics no contractes
Terminacions: formades per la vocal temàtica i la desinència de persona
veu activa | veu mitjana-passiva | |
1sg 2sg 3sg 1pl 2pl 3pl | -ω -εις -ει -ομεν -ετε -ουσι(ν) | -ομαι -ῃ / -ει -εται -ομεθα -εσθε -ονται |
Paradigma: verb λύω 'deslligar, soltar, alliberar'
veu activa | veu mitjana-passiva | |
1sg 2sg 3sg 1pl 2pl 3pl | λύω λύεις λύει λύομεν λύετε λύουσι(ν) | λύομαι λύῃ / -ει λύεται λυόμεθα λύεσθε λύονται |
1.2. Verbs temàtics contractes (=temàtics amb contracció de l'última vocal de l'arrel i la terminació)
1.2.1. Verbs contractes en -αω (enunciat: -άω ω)
paradigma: verb τιμάω ῶ 'honorar'
veu activa
|
veu mitjana-passiva
| ||||||||
|
|
|
contraccions:
αε αει αῃ αο αου αω | > > > > > > | α ᾳ ᾳ ω ω ω |
1.2.2. Verbs contractes en -εω (enunciat: -έω ω)
paradigma: verb ποιέω ῶ 'fer'
veu activa
|
veu mitjana-passiva
| ||||||||
|
|
|
contraccions:
εε εει εῃ εο εου οω | > > > > > > | ει ει ῃ ου ου ω | Fixa't que ε desapareix davant diftong |
1.2.3. Verbs contractes en -oω (enunciat: -óω ω)
paradigma: verb δηλόω ῶ 'mostrar'
veu activa
|
veu mitjana-passiva
| ||||||||
|
|
|
contraccions:
οε οει οῃ οο οου οω | > > > > > > | ου οι ᾳ ου ου ω |
2. Verbs atemàtics
2.1. Activa
A més de les desinències personals diferents dels verbs temàtics, el present d'indicatiu dels verbs temàtics es caracteritza en l'activa per l'alternança de vocal llarga en el tema el singular i i vocal breu en el plural.
|
ἵστημι
'posar dret' |
τίθημι
'posar' |
δίδωμι
'donar' | |||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
N.B. La 3pl. ἱστᾶσι(ν) prové de la contracció de ἱστα- + -ασι(ν).
De manera molt semblant a ἵστημι es conjuga el verb φημί:
φημί 'dir'
alternança φη- / φα- | |||||
|
|
2.2. Mitjana-passiva
En la mitjana-passiva el tema apareix amb vocal breu, tant en singular com en plural.
|
ἵστημι
'posar dret' |
τίθημι
'posar' |
δίδωμι
'donar' | ||||||||||
|
|
|
|
|
1sg 2sg 3sg 1pl 2pl 3pl | εἰμί εἶ ἐστί(ν) ἐσμέν ἐστέ εἰσί(ν) |
N.B. Totes les formes del present d'indicatiu del verb εἰμί són àtones llevat de la 2 sg. Per tant l'accent només s'escriu quan ho exigeix el context fonètic.
βαίνει κατὰ τὸ πλοȋον = καταβαίνει [κατὰ τὸ πλοȋον] = καταβαίνει
καταβαίνω
καταβαίνω
καταβαίνεις καταβαίνει
καταβαίνομεν
καταβαίνετε
καταβαίνουσι, καταβαίνουσιν
βαίνω
βαίνεις
βαίνει
βαίνομεν
βαίνετε
βαίνουσι, βαίνουσιν
πᾶς, πᾶσα, πᾶν
Πάντες, πᾶσαι, πάντα
19. ἔστιν γὰρ δεινὸς καὶ μέγας κίνδυνος τοῖς ἀνθρώποις.
ἔστιν
ὁ κίνδυνος
ὁ κίνδυνος θάνατος
ὁ κίνδυνος θάνατος
δεινὸς, δεινή, δεινόν
μέγας, μεγάλη, μέγαν
CONJUNCIONS, CORRELACIONS i CONNECTORS
καὶ
γὰρ
δὲ
οὖν
ἀλλὰ
ἀλλὰ
τε ….καὶ
καὶ.... καὶ
μὲν..... δὲ
μὲνοὖν..... δὲ
ἔπειτα δὲ.....
τέλος δὲ….
ἔπειτα δὲ......
ἐξαίφνης .....
ὅτι
ὅς
2. Fitxes de pràctiques morfológiques sobre declinació, verbs i acentuació.
Fitxes de Orals, y Fitxes de Continguts Morfològics, sintàctics i etimològics.
Fitxes pràctiques verbals:
DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS GENERALS PER A LA 1ª AVALUACIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada